LA ICONICITAT. FORMES DE REPRESENTACIÓ DE LA IMATGE.

La imatge i la realitat. 

En l'anterior entrada vam afirmar que la imatge és un suport de la comunicació visual que materialitza un fragment de l'entorn òptic, i és capaç de transmetre'l. Aleshores, la imatge que veiem  representada en un quadre o una fotografia no és la realitat sinó la forma que tenim de representar-la per a arribar a ella. També pot ser definida com la recreació de la realitat a través d'elements imaginaris fundats en una visió de l'artista.

Composición, Sonia Delaunay

Què és la iconicitat? 

Aquesta relació d'apariències entre la pròpia imatge i el seu referent, és a dir, la realitat, és el que anomenem iconicitat. La iconicitat és el grau de referencialitat d'una imatge: pot ser més o menys fidel a la realitat. Aquesta idea partix de les teories semiòtiques del segle XX, defensades per Umberto Eco o Joan Costa, entre altres.

En aquesta activitat vam observar com pot variar l'escala d'iconicitat segons les diferents formes de representació de la imatge en certs moviments artístics. Prèviament a les nostres reflexions sobre aquests conceptes, vam buscar imatges representatives dels següents tipus d'iconicitat: simbolisme, realisme, expressionisme, naturalisme, idealisme i abstracció. En un document, adjuntàrem aquestes obres i identificàrem l'autor, el títol, l'època, el moviment al qual pertanyia i l'argument per a la nostra elecció. A més, vam explicar quines eren les característiques d'aquest moviment o tipus d'iconicitat. Per últim, vam escriure les nostres reflexions sobre la imatge. 

Personalment, a través d'esta activitat vaig aprendre nous coneixements sobre els moviments artístics i vaig descobrir nous artistes com Sonia Delaunay o Odilon Redon, a més de tractar el tema de la iconicitat de la imatge, concepte que desconeixia. Al passar del realisme a l'art abstracte, s'observa un fort canvi de representació.

En la meua reflexió, vaig intentar transmetre la meua opinió sobre la importància que tenen en el món de la comunicació tant la imatge com les paraules, fent referència a que una imatge no val més que mil paraules, sinó que ambdues es complementen i es reforcen, sent pilars fonamentals del coneixement i de l'art.